Per fer
aquesta activitat tota la classe van visualitzar un vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=Hxtotqi2b_Y&feature=related.)
en el qual les noves tecnologies de la
comunicació i informació es presentaven com la solució a la problemàtica del
fracàs escolar i com l’accés a un món modern i actualitzat, aquest era el
missatge que donava el director d'una escola als mestres i als alumnes d'aquesta escola.
Al
finalitzar el vídeo sortia un missatge que convidava a reflexionar sobre el
següent fet: què aconsegueix realment que una escola sigui de qualitat: la
tecnologia o la metodologia. La mestra d’aquest vídeo ensenyava igual amb
pissarra digital que sense, o sigui que la seva metodologia no va canviar, va
canviar el suport que dona l’eina (en aquest cas la pissarra digital).
El missatge
del vídeo ha quedat ben clar: una educació de qualitat no ha de ser
necessàriament la conseqüència d'introduir eines i artefactes del futur i
modern, sinó que una bona educació comença quan el mètode emprat pels
professors i mestres a les classes té en compte l’aprenentatge actiu i
significatiu per part dels nens i nenes. Les noves tecnològies són una eina
més, un nou llenguatge que s’afegeix a les mil i unes formes que tenen els
alumnes per expressar-se i aprendre.
Per altra
part, també varem llegir l’article de Juana Sancho (Tecnologias para educar:
soluciones o nuevos problemas). L’article està força bé perquè àmplia el
missatge que el petit vídeo ens ha donat.
A l’article
s’exposa que cada nova generació d’artefactes, i cada descobriment en
desenvolupament humà ens fan crear-nos expectatives de solucions als problemes
de l’ensenyament, o bé al contrari, ens fa pensar que és una cosa destructiva
per la nostra evolució que pot provocar més problemes dels que ja n'hi ha.
L’article
m’ha agradat molt perquè explica d’una forma clara i concisa perquè les TICS no
podem servir com a una resposta als reptes de l’educació. En primer lloc, no poden ser-ho perquè hi ha
una part formativa en l’educació de tota persona que està lligada a les
experiències, al coneixements i als valors, tant de les famílies, com de l’escola
o la societat. En segon lloc no podem ser-ho perquè molta informació que
circula per la red no és del tot fidel i se’n podem fer moltes interpretacions d’una informació.
En tercer
lloc i últim lloc penso que les noves tecnologies de la informació i
comunicació suposa per sí mateixa un nou repte, com ensenyar als alumnes a
utilitzar el sentit comú quan participen a les xarxes socials, com podem
aconseguir que l’ús d’aquesta tecnologia no generi en els alumnes una adició
deixant de banda les experiències personals i l’estimulació que proporciona l’experimentació
directa?...
Les
TICS és podem aprofitar per portar a terme projectes interessants, com l’intercanvi
de cultura, llegües..., per visualitzar mitjançant un vídeo un fet que està
succeint ara o per fer el seguiment d’un
projecte; per exemple: a l’escola on
vaig fer les pràctiques, els nens de quart de primària tenien un projecte,
volíem observar el procés de naixement d’un pollet. A partir d'aquí van
preparar totes les eines per fer créixer els pollets de l’ou. La capsa on
tenien els ous estava preparada amb un càmera de vídeo amb la qual tothom, tots
els membres de la comunitat educativa podíem observar aquest procés des del
col·legi i des de casa. Això és un bon exemple d’un bon ús de les tecnologies,
però a ningú no se li ha acudit mai que veure-ho per càmera i en directe seria
el mateix, si més no, gràcies a les tecnologies, aquesta experiència la van
poder viure molta gent alhora.
La tecnologies
en té altres utilitats interessants i divertides. Però està clar que a les xarxes
socials no es poden deixar els nens i nenes sense protegir la seva seguretat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario