A partir de la lectura d'uns articles: (Infancias
cambiantes, medios cambiantes: nuevos desafíos para la educación mediática, Buckingham
(2000) i l'artice de Iván Rodríguez Pascual (2006): Infancia y nuevas tecnologías) van fer una representació d'una obra de teatre per transmetre als companys i companyes el que pensàvem sobre les noves tecnologies de informació i comunicació a la infància.
La nostra representació teatral volia transmetre que la utilització de les noves formes de la informació i la comunicació podem ser motivadores i de gran ajuda per a un millor aprenentatge. Totes les membres del grup vam coincidir en què és molt bona idea que les famílies s'impliquin en l'utilització de les eines tecnològiques que van sorgint, és a dir, que acompanyi els fills i filles en aquest nou descobriment.
Ja sabem que el sorgiment de noves formes de comunicar-se i informar-se presenten molts reptes, sobretot quan n'hi ha una sèrie de xarxes socials en les quals els joves, si no sabem com manejar certes informacions, estan exposats a l'engany, i podem accedir a informacions que no els convé per l'edat.
Al debat que es va crear a l'aula, es van posar de manifest diferents idees, una va ser aquesta; com podem evitar que els més joves tinguin accés informacions que no els pertoca per la seva edat? vam arribar a la conclusió que a l'escola s'hauria de donar una formació per ajudar als joves a formar-se un raonament ètic, és a dir, que sàpiguen seleccionar el que busquen dintre de la xarxa i no caiguin en engany.
També es ca comentar, al debat, que les famílies han de poder oferir altres alternatives d'oci als fills, amb l'objectiu que aprenguin que la diversió no només hi és als videojocs sinó també a la naturalesa, l'esports, les relacions amb els amics, els jocs al carrer, etc. Aquestes són les idees principals, a les quals afegeixo el meu parer.
De totes formes penso que la societat pot fer molt per canviar el paradigma que en tenim actualment. Per exemple a un dels articles s'explica que els nens i les nenes s'han convertit en un públic molt apreciats pels grans comerciants. Actualment n'hi ha al mercat una sèrie de productes dirigit al públic infantil, aquests productes, com per exemple les joguines o algunes series de televisió, podem disminuir la imaginació i creativitat espontània de la infància. Penso que una regulació d'aquesta publicitat i d'aquestes series que no són pas educatives podem ajudar a protegir els infants. Un altre exemple de com la societat pot influir en la cura i la protecció de la infància és en la conciliació de la jornada laboral amb la vida familiar. Estic segura que als pares els agradaria passar més temps amb els fills però les llargues jornades laborals no fan possible aquest fet.
Per tant fins que no hi hagi una responsabilitat i compromís reals per part de la societat; medis de comunicació, polítics, govern, famílies, comunitat educativa, per a protegir la infància, els nens i nenes no podran ser infants reals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario