martes, 16 de octubre de 2012

Activitat 2. La infància i els medis que canvien.


A partir de la lectura d'uns articles: (Infancias cambiantes, medios cambiantes: nuevos desafíos para la educación mediática, Buckingham (2000) i l'artice de  Iván Rodríguez  Pascual (2006): Infancia y nuevas tecnologías) van fer una representació d'una obra de teatre per transmetre als companys i companyes el que pensàvem sobre les noves tecnologies de informació i comunicació a la infància. 

La nostra representació teatral volia transmetre que la utilització de les noves formes de la informació i la comunicació podem ser motivadores i de gran ajuda per a un millor aprenentatge. Totes les membres del grup vam coincidir en què és molt bona idea que les famílies s'impliquin en l'utilització de les eines tecnològiques que van sorgint, és a dir, que acompanyi els fills i filles en aquest nou descobriment. 

Ja sabem que el sorgiment de noves formes de comunicar-se i informar-se presenten molts reptes, sobretot quan n'hi ha una sèrie de xarxes socials en les quals els joves, si no sabem com manejar  certes informacions, estan exposats a l'engany, i podem accedir a informacions que no els convé per l'edat. 
Al debat que es va crear a l'aula, es van posar de  manifest diferents idees, una va ser aquesta; com podem evitar que els més joves tinguin accés informacions que no els pertoca per la seva edat? vam arribar a la conclusió que a l'escola s'hauria de donar una formació per ajudar als joves a formar-se un raonament ètic, és a dir, que sàpiguen seleccionar el que busquen dintre de la xarxa i no caiguin en engany. 

També es ca comentar, al debat, que les famílies han de poder oferir altres alternatives d'oci als fills, amb l'objectiu que aprenguin que la diversió no només hi és als videojocs sinó també a la naturalesa, l'esports, les relacions amb els amics, els jocs al carrer, etc. Aquestes són les idees principals, a les quals afegeixo el meu parer. 

De totes formes penso que la societat pot fer molt per canviar el paradigma que en tenim actualment. Per exemple a un dels articles s'explica que els nens i les nenes s'han convertit en un  públic molt apreciats pels grans comerciants. Actualment n'hi ha al mercat una sèrie de productes dirigit al públic infantil, aquests productes, com per exemple les joguines o algunes series de televisió, podem  disminuir la imaginació i creativitat espontània de la infància.  Penso que una regulació d'aquesta publicitat i d'aquestes series que no són pas educatives podem ajudar a protegir els infants. Un altre exemple de com la societat pot influir en la cura i la protecció de la infància és en la conciliació de la jornada laboral amb la vida familiar. Estic segura que als pares els agradaria passar més temps amb els fills però les llargues jornades laborals no fan possible aquest fet. 

Per tant fins que no hi hagi una responsabilitat i compromís reals per part de la societat; medis de comunicació, polítics, govern, famílies, comunitat educativa, per a protegir la infància, els nens i nenes no podran ser infants reals.  

 

lunes, 15 de octubre de 2012

Activitat 1: Les Tics en una societat canviant.


Per fer aquesta activitat tota la classe van visualitzar un vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=Hxtotqi2b_Y&feature=related.) en el qual les noves tecnologies de la comunicació i informació es presentaven com la solució a la problemàtica del fracàs escolar i com l’accés a un món modern i actualitzat, aquest era el missatge que donava el director d'una escola als mestres i als alumnes d'aquesta escola.

Al finalitzar el vídeo sortia un missatge que convidava a reflexionar sobre el següent fet: què aconsegueix realment que una escola sigui de qualitat: la tecnologia o la metodologia. La mestra d’aquest vídeo ensenyava igual amb pissarra digital que sense, o sigui que la seva metodologia no va canviar, va canviar el suport que dona l’eina (en aquest cas la pissarra digital).

El missatge del vídeo ha quedat ben clar: una educació de qualitat no ha de ser necessàriament la conseqüència d'introduir eines i artefactes del futur i modern, sinó que una bona educació comença quan el mètode emprat pels professors i mestres a les classes té en compte l’aprenentatge actiu i significatiu per part dels nens i nenes. Les noves tecnològies són una eina més, un nou llenguatge que s’afegeix a les mil i unes formes que tenen els alumnes per expressar-se i aprendre.

Per altra part, també varem llegir l’article de Juana Sancho (Tecnologias para educar: soluciones o nuevos problemas). L’article està força bé perquè àmplia el missatge que el petit vídeo ens ha donat.
A l’article s’exposa que cada nova generació d’artefactes, i cada descobriment en desenvolupament humà ens fan crear-nos expectatives de solucions als problemes de l’ensenyament, o bé al contrari, ens fa pensar que és una cosa destructiva per la nostra evolució que pot provocar més problemes dels que ja n'hi ha.

L’article m’ha agradat molt perquè explica d’una forma clara i concisa perquè les TICS no podem servir com a una resposta als reptes de l’educació.  En primer lloc, no poden ser-ho perquè hi ha una part formativa en l’educació de tota persona que està lligada a les experiències, al coneixements i als valors, tant de les famílies, com de l’escola o la societat. En segon lloc no podem ser-ho perquè molta informació que circula per la red no és del tot fidel i se’n podem fer moltes interpretacions d’una informació.

En tercer lloc i últim lloc penso que les noves tecnologies de la informació i comunicació suposa per sí mateixa un nou repte, com ensenyar als alumnes a utilitzar el sentit comú quan participen a les xarxes socials, com podem aconseguir que l’ús d’aquesta tecnologia no generi en els alumnes una adició  deixant de banda les experiències personals i l’estimulació que proporciona l’experimentació directa?...   

Les TICS és podem aprofitar per portar a terme projectes interessants, com l’intercanvi de cultura, llegües..., per visualitzar mitjançant un vídeo un fet que està succeint ara o per fer el  seguiment d’un projecte; per exemple:  a l’escola on vaig fer les pràctiques, els nens de quart de primària tenien un projecte, volíem observar el procés de naixement d’un pollet. A partir d'aquí van preparar totes les eines per fer créixer els pollets de l’ou. La capsa on tenien els ous estava preparada amb un càmera de vídeo amb la qual tothom, tots els membres de la comunitat educativa podíem observar aquest procés des del col·legi i des de casa. Això és un bon exemple d’un bon ús de les tecnologies, però a ningú no se li ha acudit mai que veure-ho per càmera i en directe seria el mateix, si més no, gràcies a les tecnologies, aquesta experiència la van poder viure molta gent alhora.

La tecnologies en té altres utilitats interessants i divertides. Però està clar que a les xarxes socials no es poden deixar els nens i nenes sense protegir la seva seguretat.
  

miércoles, 26 de septiembre de 2012

Punt de partida: Mi relació amb les noves formes de comunicació: les TIC

Hola! El meu nom és Scarle, he creat aquest bloc amb la finalitat d'aprofundir sobre la part educativa de les noves formes de informació i comunicació.  

A més, reflexionaré sobre les pròpies experiències amb les TICS. L'any passat vaig fer les pràctiques a una escola infantil, concretament a la classe de p5, aquest grup de nens i nenes feien un parell d'hores a la setmana d'informàtica i, a demés tenien a l'aula una pissarra digital. En moltes ocasions venien els alumnes de primària a la classe a preguntar-los sobre el que estaven fent a la classe, perquè ho publicaven a la pàgina web de l'escola. Els nens i nenes del col·legi també gestionaven la ràdio, i s'ocupen de fer la promoció de la mateixa.
El que vull dir amb aquesta explicació és que, actualment, les tecnologies estan integrades a la vida dels alumnes. Formen part dels seus aprenentatges i, tots i totes, tenen almenys una intuïció de com utilitzar-les en cas que no hagin fet ús mai. Aquesta situació no ha estat sempre la mateixa, abans no se li donava tanta importància a altres formes d'aprenentatge. La societat de la informació i els descobriments han fet possible noves formes d'aprendre i d'expressar-se.